Josep Parra, president comarcal del Alt Empordà del PPC, demana als consistoris de les poblacions alt empordaneses fer una breu reflexió sobre la manca de condicions d'habitabilitat dels habitatges, la manca de cèdula d'habitabilitat i les seves conseqüències.
Al Decret 259/2003, de 21 d'octubre de 2003, sobre requisits mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges i de la cèdula d'habitabilitat es varen fixar entre d’altres paràmetres,l’estàndard de superfície per persona i llindar màxim d'ocupació dels habitatges; es a dir, quantes persones hi poden viure.
Si be la Constitució Espanyola i l’Estatut regulen el dret a l'habitatge, entès com el dret de tota persona a accedir a un habitatge digne, no sempre es compleixen els requisits mínims d’habitabilitat de les vivendes i pitjor encara, de locals i garatges que es fan servir de vivenda, sense demanar el canvi d’us i molt menys sense els paràmetres de persones/m2.
Reiteradament aquest Decret s’incompleix per part de particulars i de molts professionals que intervenen en una compravenda o lloguer , al no lliurar la cèdula en el moment de la transmissió i això ha propiciat que a nombrosos habitatges hi visquin mes persones d’allò que correspon i que les vivendes no reuneixin les condicions mínimes establertes.
Darrerament, aquest Decret 259/2003, va ser derogat pel Decret 55/2009, de 7 d'abril amb la mateixa finalitat de contribuir a la lluita contra una utilització anòmala dels habitatges, com ara la seva sobreocupació i les condicions d’habitabilitat , de conformitat amb el que preveu la Llei del dret a l'habitatge.
Deixant de banda la polseguera aixecada per la documentació valida i necessària o no per empadronar ciutadans , molts consistoris demanen, per tal de empadronar-se’n, el contracte de lloguer o l’escriptura de compra venda
Veure la noticia a la premsa
Al Decret 259/2003, de 21 d'octubre de 2003, sobre requisits mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges i de la cèdula d'habitabilitat es varen fixar entre d’altres paràmetres,l’estàndard de superfície per persona i llindar màxim d'ocupació dels habitatges; es a dir, quantes persones hi poden viure.
Si be la Constitució Espanyola i l’Estatut regulen el dret a l'habitatge, entès com el dret de tota persona a accedir a un habitatge digne, no sempre es compleixen els requisits mínims d’habitabilitat de les vivendes i pitjor encara, de locals i garatges que es fan servir de vivenda, sense demanar el canvi d’us i molt menys sense els paràmetres de persones/m2.
Reiteradament aquest Decret s’incompleix per part de particulars i de molts professionals que intervenen en una compravenda o lloguer , al no lliurar la cèdula en el moment de la transmissió i això ha propiciat que a nombrosos habitatges hi visquin mes persones d’allò que correspon i que les vivendes no reuneixin les condicions mínimes establertes.
Darrerament, aquest Decret 259/2003, va ser derogat pel Decret 55/2009, de 7 d'abril amb la mateixa finalitat de contribuir a la lluita contra una utilització anòmala dels habitatges, com ara la seva sobreocupació i les condicions d’habitabilitat , de conformitat amb el que preveu la Llei del dret a l'habitatge.
Deixant de banda la polseguera aixecada per la documentació valida i necessària o no per empadronar ciutadans , molts consistoris demanen, per tal de empadronar-se’n, el contracte de lloguer o l’escriptura de compra venda
Veure la noticia a la premsa
